61.
grande
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
grande, ven vi a l'engròs. 11 en grande d'allò més bé, com no hi ha més, com no es pot dir més. Lo pasamos en grande, ens ho vam passar d'allò més bé. 12 en grande a cor què vols cor què desitges. Le tratan en grande, el tracten a cor què vols cor què desitges. 13 estar grande ésser (o venir) gran. Estos [...]
|
62.
mucho
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-cha adj 1 molt -a, força. Es un asunto de mucha importancia, és un afer de molta importància. 2 molt de, molt. Ha bebido mucho vino, ha begut molt de vi. 3 [con los, sus, etc] nombrosos -es. Los muchos días transcurridos, els nombrosos dies transcorreguts. 4 [en frases negativas, interrogativas o [...]
|
63.
de 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
prep 1 de, d' [davant de vocal precedida de h o no]. 2 [posesión] de. La casa de Teresa, la casa de la Teresa. 3 [materia] de. Una pulsera de oro, un braçalet d'or. 4 [característica] de. El señor del traje azul, el senyor del vestit blau. 5 [contenido] de. Una botella de vino, una ampolla de vi [...]
|
64.
mejor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 millor, més bo. El agua es buena, pero el vino todavía es mejor, l'aigua és bona, però el vi encara és millor. 2 [preferible] millor. Es mejor no ir, és millor de no anar-hi. 3 encontrar alguna cosa mejor trobar alguna cosa de millor. 4 es lo mejor que hay és el millor (o la cosa més bona [...]
|
65.
no
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 [en respuestas] no. No, señora, no senyora. 2 [delante de verbo para negar algo inferido o en caso de prohibición] no... pas. Ayer te vi en el cine. —No, no salí en todo el día, ahir et vaig veure al cinema. —No, que no vaig pas sortir en tot el dia. No lo digas, no ho diguis pas [...]
|
66.
hacer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[conferir una cualidad] fer. Este barril hace buen vino, aquesta bota fa bon vi. 9 [causar un efecto] fer. Hacer feliz a alguien, fer feliç algú. 10 [con infinitivo] fer. Hacer reír, llorar, fer riure, plorar. 11 [obligar] fer. Le hizo hablar, el feu parlar. 12 ésser. Hará un buen juez, serà un bon jutge [...]
VERB MODEL v tr 1 [dar existencia, producir] fer. Hacer un puente, una canción, fer un pont, una cançó. 2 [gestos, señas] fer. Hacer muecas, fer ganyotes. Hacer ruido, fer soroll. 3 [realizar] fer. Hacer gestiones, un viaje, fer gestions, un viatge. 4 [mostrar una actitud] fer. Le hace la guerra, li fa la guerra. 5 [un hueco, un espacio] fer. Hazme un sitio en tu empresa, fes-me un lloc a la teva empresa. 6 [llegar a tener] fer. Hacer fortuna, amistades, fer fortuna, amistats. 7 [convertir] fer. Hacer pedazos el jarrón, fer miques (o bocins) el gerro. Le hizo un hombre, el feu un home. 8 [conferir una cualidad] fer. Este barril hace buen vino, aquesta bota fa bon vi. 9 [causar un efecto] fer. Hacer feliz a alguien, fer feliç algú. 10 [con infinitivo] fer. Hacer reír, llorar, fer riure, plorar. 11 [obligar] fer. Le hizo hablar, el feu parlar. 12 ésser. Hará un buen juez, serà un bon jutge. 13 [ocupar un lugar] ésser. Tú haces el sexto, tu ets el sisè. 14 [imitar, fingir] fer. Hacer el burro, el pobre, fer l'ase, el pobre. 15 [hacer parecer] fer. Este detalle hace muy fino, aquest detall fa molt fi. Este retrato le hace más viejo, aquest retrat el fa més vell. 16 [acostumbrar] acostumar, avesar. Hacer la tropa a la disciplina, acostumar la tropa a la disciplina. 17 [arreglar, limpiar, etc] fer. Hacer la cama, los cristales, fer el llit, els vidres. Hacer la barba, fer la barba. 18 [resolver] fer. Hacer un crucigrama, fer uns mots encreuats. 19 [alcanzar velocidad] arribar a. Este coche hace ciento veinte por hora, aquest cotxe arriba a cent vint per hora. 20 [tener capacidad, medir, pesar] fer. Este depósito hace cien litros, aquest dipòsit fa cent litres. Esta barra de pan no hace un kilo, aquesta barra de pa no fa un quilo. 21 [suponer] fer. Te hacía jubilado, et feia jubilat. v impers 22 [tiempo] fer. Hace buen tiempo, una tormenta, fa bon temps, una tempesta. 23 [tiempo transcurrido] fer. Ya hace un año, fa un any. 24 a medio hacer a mig fer. 25 está hecho [algo o alguna cosa] és cosa feta, és peix al cove. 26 haberla hecho buena haver-la feta bona. ¡La he hecho buena!, me he dejado la llave dentro, sí que l'he feta bona!, m'he deixat la clau a dins. 27 hacer lo que debe fer el que hagi de fer, fer el que calgui, fer el que li toqui. Tú haz lo que debes, tu fes el que hagis de fer. 28 hacer presente [recordar] fer present, fer avinent. 29 hacer que hacemos fer veure que fem. 30 hacer una buena (o hacer alguna, o hacerla) fer-ne una de bona. 31 hacer una de las suyas fer-ne una de les seves. 32 ¡qué le vamos a hacer! què hi farem! 33 si te (o le, etc) hace... si et (o li, etc) va bé..., si et (o li, etc) fa peça...v intr 34 [actuar] fer. Tú déjame hacer, tu, deixa'm fer. 35 [convenir] fer a (o per a). Este vestido no le hace, aquest vestit no fa per a ella. 36 dar que hacer donar feina. Esta criatura os dará que hacer, aquesta criatura us donarà feina. 37 ¿hace? d'acord?, entesos? 38 hace poco fa poc. 39 hacer bien [obrar acertadamente] fer bé. Haces bien en venir, fas bé de venir. 40 hacer bien [resultar bien] fer bonic. Este cuadro hace bien aquí, aquest quadre fa bonic aquí. 41 hacer bien con [concordar con] fer amb. Este sombrero hace bien con mi vestido, aquest barret fa amb el meu vestit. 42 hacer como que fer veure que, fer com si. 43 hacer con (o de) proveir de, dotar de. 44 hacer de teatr [interpretar] fer de. Hacer de Antígona, fer d'Antígona. 45 hacer de teatr [ejercer] fer de. Hacer de portero, de actor, fer de porter, d'actor. 46 hacer de [con el artículo el] [presumir] fer. Hacer del valiente, fer el valent. 47 hacer mal fer mal fet. Haces mal en quejarte, fas mal fet de queixar-te. 48 hacer por (o para) [procurar] fer de (o per). Haz por verle cuando llegues, fes de veure'l quan arribis. Hacer para terminar pronto, fer per enllestir aviat. 49 hacer por hacer fer perquè sí. 50 hacer y deshacer fer i desfer. 51 no hacer más que no fer altra cosa (o res més) que, no fer sinó. 52 no le hace [no importa] no hi fa res. 53 por lo que hace a pel que fa a. 54 ¿qué habré hecho con...? què en dec haver fet, de...?v pron 55 fer-se. Las cosas no se hacen solas, les coses no es fan soles. 56 [la comida] fer-se. 57 [formarse] fer-se. Se le ha hecho una costra, se li ha fet una crosta. 58 fig fer-se. Se ha hecho él solo, s'ha fet ell sol. 59 [desarrollarse] fer-se. 60 [llegar a ser] fer-se. Hacerse cura, viejo, fer-se frare, vell. 61 [convertirse] fer-se, tornar-se. El vino se ha hecho vinagre, el vi s'ha fet vinagre. 62 fer-se. Tu hija se ha hecho toda una mujer, la teva filla s'ha fet tota una dona. 63 fer-se. Se hizo comunista, es feu comunista. 64 [concebir] fer-se. Hacerse una idea, fer-se una idea. 65 [resultar] fer-se, esdevenir intr. Este trabajo se hace muy pesado, aquesta feina es fa molt pesada. 66 [simular] fer tr. Hacerse el distraído, fer el distret. 67 hacerse a [acostumbrarse] fer-se a. 68 hacerse allá [moverse] fer-se enllà. 69 hacerse atrás fer-se enrere. 70 hacerse con [dinero] fer-se. Se ha hecho con cien euros vendiendo muebles viejos, s'ha fet cent euros tot venent mobles vells. 71 hacerse con aconseguir tr. Se ha hecho con un coche de segunda mano, ha aconseguit un cotxe de segona mà. 72 hacerse con alguien [ganarse] fer-se seu algú, guanyar-se (o captar-se) algú. 73 hacerse de menos humiliar-se, rebaixar-se. 74 hacerse de menos [achicarse] acovardir-se. 75 hacerse de nuevas fer el pagès (o l'orni, o el desentès). 76 hacérsele [parecerle] fer l'efecte, semblar, ensumar. Se me hace que no están muy bien avenidos, em fa l'efecte que no estan gaire ben avinguts. 77 hacérsele [resultar] ésser. Se me hace muy duro comunicárselo todo, m'és molt difícil comunicar-li-ho tot. 78 hacérselo encima [un niño] fer-s'ho tot a sobre. Tiene dos años y todavía se lo hace encima, té dos anys i encara s'ho fa tot a sobre. 79 hacerse rogar fer-se pregar. 80 hacerse suyo fig [a alguien] fer-se seu. 81 ¿qué se habrá hecho de...? què se'n deu haver fet de...? |
67.
para
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
para beber, no hi ha vi per a beure. 5 [cuando depende de un verbo en pasiva pronominal o refleja] per a. La escoba se usa para barrer, l'escombra s'usa per a escombrar. 6 [detrás de un sustantivo de autorización, permiso, etc y delante de infinitivo] de, per a. Obtuvo el permiso para salir, va obtenir [...]
|
68.
a 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, digues-ho al teu pare. 16 [complemento directo] [no es tradueix]. Vi a tu hermana, he vist la teva germana. 17 a [davant d'un pronom personal fort]. Voy a respetarle si él me respeta a mí, jo el respectaré si ell em respecta a mi. 18 a [al, als] [en frases que expressen reciprocitat]. Amaos los unos a los [...]
|
69.
tirar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
televisió. 23 fig [tender] tirar, tendir. Ese tira para médico, aquest tira per a metge. Este vino tira a agrio, aquest vi tira a agre. 24 fig [parecerse] retirar, assemblar-se pron, tenir retirada (o retirança, o semblança). El pequeño tira a su padre, el petit retira (o s'assembla, o té retirada) al seu [...]
|